Fa dies que volíem dedicar un espai al blog per parlar dels diferents transports de Calcuta. Ara que ja els hem utilitzat gairebé tots us en podem fer cinc cèntims. Anem per parts.
El transport més utilitzat pels turistes podríem dir que és el taxi i el rickshaw amb motor però, pels Calcutencs, és el bus. Pujar a un bus és tota una aventura. Has de ser valent, decidit, sense por al contacte físic i ser capaç de respirar per la boca durant el trajecte.
El bus no para ni perquè pugin els usuaris ni perquè baixin. O sigui que, estar en bones condicions físiques t’ajuda a fer ús d’aquest transport. A la porta hi ha un noi, aquest és el responsable de que les persones que pugin paguin. És molt curiós perquè plega els diners per la meitat a lo allargat i se’ls posa a la mà formant una mena de vano. El bus és molt econòmic.
Hi ha dos tipus de rickshaws; un és el rickshaw humà, que és portat per una persona. La majoria de conductors de rickshaws van descalços i sovint als vespres veiem com hi dormen. El rickshaw és casa seva i la seva feina. L’altre és el rickshaw motor, que és una cabina petitona on hi caben fins a quatre persones. Aquests , com tots, condueixen com bojos!
A Calcuta també hi ha metro! El metro també va sempre ple a més no poder. Hi ha una línia de metro que va ser construïda al 1985 i aquesta travessa la ciutat. El metro també és molt econòmic però és més utilitzat per la gent de classe alta.
I per últim, no podríem oblidar el tren. Tota una experiència viatjar amb aquest transport per Índia. Els retards acostumen a ser de 3 o 4 hores mínim, la calor és important i els lavabos són . . . indis. En fi, una experiència per agafar-se amb calma i tranquilitat!